L'espurna que pot engegar una bombeta de llum

Roser Serra

Tres germans ben diferents queden a casa del germà menut, a petició de la germana, per tal de decidir si envien el seu pare a la residència. L'home, que ja és molt gran, es perd contínuament i, sovint, es despulla davant la finestra tot provocant la veïna.
Entre els tres germans hi ha una forta tensió i, malgrat l'esforç que fa la companya del germà menut perquè la reunió vaja bé, ells creen la mateixa situació incòmoda de sempre. Es fereixen i es demostren racúnia acumulada, tot i que en el fons, els records i els moments que han viscut junts fan que no es deixen d'estimar.
53 diumenges és una comèdia que destaca pel to irònic que empren els personatges i per l'humor que l'autor i director, Cesc Gay, posa en situacions familiars amb les quals els espectadors es poden identificar. A més, redueix els desajustos familiars a temes de poca importància, com ara, el fet de decidir qui canvia la bombeta elèctrica al pare o ofendre's perquè un d'ells ha demanat primer consell a l'altre. Mostrant així com, tot i que les persones ens fem grans, els rols dins les famílies potser no canvien mai i el gran, continuarà manant més, el mitjà (en aquest cas la mitjana) continuarà posant pau i ordre i, el menut, encara protegit pels altres, seguirà rebel·lant-se perquè ningú li diga allò que ha de fer...
A tot això cal afegir que els quatre actors fan que l'obra esdevinga tant i tant divertida. És destacable la gestualitat de Pere Arquillué (que fa de germà menut), així com també la caricatura d'home ric i pressumit que aconsegueix crear Lluís Villanueva, que fa de germà gran (conegut per fer de Ramon a la sèrie Plats Bruts), el paper de germana responsable, pacient i bona, que representa Cristina Plazas o també el paper de companya que suporta contínuament les impertinències de la resta, representat per Àgata Roca (membre de la companyia les T de Teatre), que fa també de narradora de l'obra en els diferents canvis d'actes.
Així, només veieu un cartell d'un home disfressat de tomaca on s'anuncie de nou l'obra, no dubteu a reservar les vostres entrades i dir-nos què en penseu.

Les T de Teatre i T'estimo si he begut

La companyia T de Teatre interpreta una obra d'Empar Moliner

Roser Serra

El 1991, cinc joves que s'havien graduat a l'Institut del Teatre de Barcelona van decidir crear la seua pròpia companyia teatral i fer camí, juntes, en el món del teatre. En un primer moment, la companyia va ser creada per: Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. Després, Marta Pérez s'hi va incorporar.

Les actrius van voler portar endavant la idea de crear la seua companyia després de representar Petits contes misògins i de guanyar el premi: "Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada". Tot i que, a banda, també hi jugava un fort paper la por a tindre una feina intermitent -ja ho sabeu, en el teatre no és fàcil treballar a la primera ni tampoc seguidament. Ràpidament van aconseguir èxit gràcies a obres com ara: Homes! (dirigida per Sergi Belbel i escrita per un grup d'autors entre els quals hi havia Belbel i Benet i Jornet) o Criatures (escrita i dirigida per T de Teatre i amb l'ajuda del director David Plana i d'escriptors, entre els quals hi havia, de nou, Belbel). Així doncs, la companyia T de Teatre ha aconseguit un lloc en la història del teatre català. I no només ha representat obres a Catalunya. Criatures, per exemple, va ser estrenada a Buenos Aires. A més, han treballat també per a la televisió amb la sèrie Jet Lag, l'any 2000, fet que els va permetre accedir a un públic encara més ampli.

Cada una de les obres que han interpretat les actrius de T de Teatre mereix ser tractada amb deteniment. No obstant això, nosaltres parlarem sobre l'última que hem pogut veure: T'estimo si he begut, inspirada en el recull de contes d'Empar Moliner (qui també ha contribuït en la nova versió). Era evident que la resposta de la gent, en veure que l'obra de l'estimada Empar Moliner es portaria a escena pels grans actors de la companyia T de Teatre, seria molt positiva. A més, cal afegir que també hi cridava l'atenció la coproducció de dues companyies: T de Teatre i Dagoll Dagom, que ja havien col·laborat juntes en la representació de La Tendresa.

Així doncs, malgrat la pandèmia, les butaques dels teatres d'arreu del territori catalanoparlant (de Girona, Barcelona, Lleida, València, Palma...) es van omplir per veure l'obra i fer grans aplaudiments i, de seguida, vam poder llegir crítiques bones.

I és que T'estimo si he begut és una obra divertidíssima que fa servir cançons animades i còmiques per al canvi d'escena, que en aquesta obra no és només: "un canvi d'espai, de personatges,  de decorat..." sinó que és, també, un pas a una altra història. Així, les actrius interpreten personatges de huit contes diferents sense que el públic perda el fil de les històries, confonga els personatges o s'avorrisca en cap moment. 

La coproducció de les companyies T de Teatre i Dagoll Dagom i l'escriptora Empar Moliner han superat un repte: d'una banda, han aconseguit que l'espectador puga veure en tots els contes representats l'essència dels escrits de l'autora. Tots ells tracten moments quotidians (com ara: la discussió amb fills adolescents, els cels en parella, la infidelitat, els somnis...) o bé problemes de la societat actual (com ara: l'assetjament escolar, la poca visibilitat que té la lactància materna). A més, Moliner fa crítica de certes actituds i persones, com ara els pares que pateixen perquè el seu fill és assetjat a l'escola per ser diferent i que acaben posant-se al costat de l'agressor (sense adonar-se'n) amb frases com: "no m'estranya que es burlen si és així de rar".

D'altra banda, també han aconseguit que a la representació identifiquem les actrius de la companyia T de Teatre pel caràcter que les ha acompanyades en la seua trajectòria artística. Hi podem veure Carme Pla, lluitadora i valenta; Mamen Duch, sensual i divertida; Marta Pérez, sincera i innocent, i Rosa Gàmiz, llesta i decidida. A València, hi va actuar Rosa Gàmiz, no obstant això, hem vist com el seu paper també ha estat representat per l'actriu Àgata Roca, que ha format sempre part de la companyia T de Teatre.

A banda dels contes del recull que s'hi representen, com ara "L'evolució anual de la veu humana", "La interpretació dels somnis", "La invenció de l'aspirina", "La baixa qualitat de la poesia contemporània" o "Els beneficis de la lactància materna", hi trobem altres històries que s'han escrit expressament per fer aquesta obra teatral. Entre aquestes destaquem la que protagonitza l'actriu Carme Pla, que ens recorda la força, però també la dolçor i la innocència que transmet Empar Moliner en els escrits en què explica la felicitat que sent quan corre. És molt probable que Carme Pla siga l'actriu que millor ha pogut representar aquest paper. De segur que Empar Moliner es va emocionar molt en veure el moment en què Carme corre esgotada dient que no sap perquè corre exactament, però que sent com s'allibera de tots els problemes mentre ho fa i com sent que les cames li van soles. Aquest conte produeix a l'espectador sentiments molt forts: d'una banda, quan l'actriu corre, el públic somriu i la mira amb il·lusió; d'altra, quan l'actriu rep la notícia que no podrà córrer més, hi ha qui, fins i tot, plora. No obstant això, Moliner transmet que tot i la mala notícia que el metge li dona, ella ha pogut desfer-se del paràsit de la seua parella i també ha aprés a fer allò que li agrada sense esperar a ser acceptada per les companyes de feina.  

Així, el resultat de l'obra ha estat un veritable èxit, tal i com s'esperava de cinc actrius tan autèntiques i bones i d'una obra escrita originalment per l'autora catalana i també tan autèntica Empar Moliner. Devia ser impressionant veure-les als assajos juntes rient i treballant damunt l'escenari. Les T de Teatre fa molts anys decidiren que la millor manera de treballar i dedicar-se al teatre era creant una companyia juntes i en aquesta representació han volgut donar a Empar Moliner, l'oportunitat d'unir-se i d'homenatjar una de les seues originals i burlesques obres.

A continuació us deixem l'enllaç per accedir a la crítica teatral que vam fer sobre l'obra Aventura!, escrita per Alfredo Sanzol i interpretada també per les T de Teatre. La ressenya va ser publicada al blog del Departament Filologia Catalana el 2020: 

https://dfcdocencia.blogs.uv.es/critica-teatral-escrita-per-roser-serra-gomez/

Recuperem el teatre als pobles

L'electe

Roser Serra                                                                     

Autor: Ramon Madaula. Versió: Juli Disla. Director: Carles Sanjaime. Ajudant director: Kika Garcelán. Intèrprets: Josep Manel Casany i Alfred Picó. Producció: L'Horta Teatre. Escenografia: Los Reyes del Mambo. Vestuari: Maria Poquet. Il·luminació: Ximo Olcina. Estrena: 21 de gener de 2017.

Després de l'èxit que va tindre l'obra L'electe fa uns anys, la companyia L'Horta Teatre ha posat en marxa una gira d'aquesta funció a diversos pobles del País Valencià. El 13 de desembre es va representar a Sueca, al Bernat i Baldoví i, malgrat la pandèmia, el teatre es va omplir (respectant sempre la mesura de seguretat entre seients). Gràcies a la companyia L'Horta Teatre i a moltes d'altres que continuen en temps difícils, hui dia podem gaudir encara del teatre i riure una bona estona.

L'electe explica la història d'un polític que ha estat elegit com a president de la Generalitat Valenciana. Justament el matí que ha de fer el discurs d'investidura, mentre assaja davant l'espill, de manera involuntària comença a fer unes carasses exagerades que li impedeixen parlar amb fluïdesa. El polític telefona a diferents doctors, però cap el pot ajudar. Finalment, topa amb un psicòleg (el millor psicòleg de l'estat espanyol), que arriba al seu despatx justament un parell d'hores abans que el president haja de presentar-se davant la resta de diputats. El doctor juga un paper totalment còmic: mentre li pregunta sobre el seu passat i sobre la seua relació amb la família (interpretant-ho tot una mica a la manera de Freud), el deixa tothora en evidència. Gràcies a la seua ajuda, el polític descobrirà el perquè d'aquestes ganyotes i ens farà comprendre que els polítics, aparentment tan confiats, també tenen dubtes, inseguretats, tics o pors.

L'autor retracta el polític com a un home ambiciós, però al mateix temps obedient a tots aquells que tenen poder o acumulen riqueses (ho podem veure, per exemple, quan l'empresari Juan Roig li telefona). També ens el mostra covard (pel que fa a les relacions sentimentals amb els seus familiars) i, fins i tot, el ridiculitza (ho veiem quan el doctor el fa caminar d'un costat a l'altre del despatx, com si fes un pas de models, o quan li demana que faça el discurs pensant en algú que l'atrau sexualment).

El dramaturg Juli Disla ha versionat l'obra catalana de Ramon Madaula per situar-nos en un context valencià, incloent també en escena elements simbòlics, com ara el quadre de les Corts valencianes o la safata de les taronges. L'obra, doncs, apel·la directament els valencians i ens fa pensar en aquells polítics que han intentat esborrar la nostra identitat com a poble, tot reduint la nostra llengua i cultura a una cosa folklòrica, sense valor.

Pel que fa als actors, tots dos han estat sempre crítics amb el context polític i social que ens envolta. És més, podem veure que fins i tot Josep Manel Casany, quan va ser guardonat amb el Premi d'Arts Escèniques el 2019, va dedicar unes paraules a les víctimes de l'1-O. [Ho podeu comprovar en el següent enllaç: https://www.diarilaveu.com/noticia/85142/jordi-cuixart-agraeix-josep-manel-casany-dedicatoria-premis].

En definitiva, L'electe de Madaula és una comèdia, però també una burla de l'ambició de poder dels polítics i una reflexió sobre les seues inseguretats i defectes que els mitjans de comunicació no ens mostren. Així, el valencià Juli Disla versiona aquesta obra i la fa més nostra convidant els espectadors valencians a fer autocrítica: què hem fet els valencians d'ençà que ens aboliren els furs? Som alguna cosa més que una terra de paella i taronges?                                                                                                          

No els preocupa l'equilibri

són els amos del trapezi

són capaços de fer-nos creure

falsos i absurds» 

(Falsos i absurds- La Gossa Sorda)